El Morell 0 - 3 La Pobla de Montornès

Podem dividir el partit en les dues parts. Tal i com va succeïr el dia del Llorenç, va fer acte de presència el vent.

La primera part
Molt igualada. El vent el teníem en contra i les juegades s'anaven tornant a una i altra porteria.
El ràpids canvis de joc que va fer El Morell obligava als mitjos a treballar més en bandes que a la mitja. Aquí venia el control i possessió de la pilota del Morell. I tot venia en cadena, el Morell tenia el vent a favor, el control de la pilota i nosaltres ens vam dedicar a defensar en el nostre camp.
Vam arribar amb el 0-0 al descans.

La segona part
Va començar amb domini tímit de la Pobla amb una millor col·locació al camp. Fruit d'aquest domini i asetjament a la porteria local, van cometre un penalt quan un dels defenses va tocar clarament la pilota amb el braç. Penalt que va llençar Sergi, la nova incorporació, i va transformar magistralment.
En una falta treta a tres quarts de camp, Sergi pentina dintre de l'àrea, i fa pujar el 0-2 al marcador, convertint-se en el segón jugador que debuta marcant dos gols ( recordem el debut de Marc contra el Banyeres ).
El tercer i últim gol el va fer Zorro i estil 'ave depredadora'. Es va esperar a l'àrea petita ben col·locat i va marcar amb l'esquerra.

El millor del partit
Una vegada més, el sardà. Un pulmó al mig del camp, que aporta a més: centrades milimetrades, contraatacs rapidíssims, gols decissius, faltes tàctiques, ... sense cap mena de subte s'està convertint en el jugador més valuós i en més bona forma de l'equip.

Destacarem el debut de Sergi. No cal dir res, veniu al camp i el veureu com es mou. És d'una altra categoria.

També la defensa. Molt sèria i molt treballadora. El duet Larios-Payas donen molta seguretat. I els laterals Marc i Joseph que és igual on els posis que treballen al 100%.

Bé, tres punts que poden semblar normal, però que signifiquen moltíssim. Després de l'empat contra el cuer, aquesta victòria ha de tornar a l'equip a la normalitat i a la tranquilitat. I es que hem passat una setmana plena de nervis.

Aquest equip no aguantarà la pressió
No tingueu por. Aquesta frase es fa servir molt quan un equip està dalt a la classificació i tothom està convençut de que no aguantarà dalt. Per què ? Doncs perquè quan estàs lluitant per la lliga tot es magnifica, la pressió es multiplica per 10 i les ganes de jugar i ajudar a l'equip son moltes.
Això ens ha passat a nosaltres. Vam empatar contra els cuers i per falta d'experiència vam començar a culpar-nos entres nosaltres de l'empat. Al final hem posat ordre, la gent és conscient on estem i com hem d'actuar.

Opinió personal ( i batallita de iaio )
Com sabeu porto molt de temps jugant al fútbol i he pujat de categoria 2 cops, amb l'Altafulla i La Nou, i he estat a punt de pujar un altre cop però no va poder ser. Bé, en les tres ocasions va pasar el mateix, la tensió es respirava al vestuari, tothom volia lluitar i jugar, tothom s'enfadava si empatàvem o perdiem, ... és normal quan lluites per la lliga. Però, el més important: tothom pensava en l'equip.

Els 21 jugadors que formem la plantilla de La Pobla de Montornès hem d'aprofitar aquests moments. A la majoria de jugadors, lluitar per pujar de categoria li pot por pasar una o dues vegades a la seva vida esportiva, i amb molta sort. Aprofite-m'ho i gaudim d'aquesta meravellosa temporada.

A, per cert !!! tenim equip de sobres per aspirar a pujar de categoria. Però no és fàcil. Treballem i pensem en l'equip.