Per fi, desprès de més de 10 anys La Pobla ha tornat a jugar un partit al seu camp. Ara queden endarrere les imatges d’un camp buit, abandonat i ple de tristesa.
Aquest diumenge el camp és va tornar a vestir de gala, porteries pintades, rets noves, vestuaris reformats… però hi ha una cosa que va quedar més que clara. Per aquí a La Pobla passaran molts equips, uns de millors, uns altres de pitjors, però nosaltres tenim una cosa que no es pot comprar i això es l’afició i aquest cap de setmana va demostrar que és la millor afició que es pot trobar i que després de 10 anys segueix amb el mateix sentiment de poble i les mateixes ganes d’animar fins l’últim minut que ha tingut sempre.
I així va ser, les mes de 200 persones que van assistir al camp van veure com l’equip s’imposava a la Riera de Gaià per 3-0. Ni molt menys era un partit fàcil davant un equip consolidat a la segona regional. Era un partit especial, d’aquest que et fan empassar la saliva just abans de que l’arbrit faci sonar el seu xiulet... i només fer-ho, els jugadors van sortir a per totes, a demostrar que ho volen guanyar tot, a fora, a casa, amistosos o no i a qualsevol rival.
Això va fer que els primers 25 minuts de partit la Riera ni ensumes la pilota, una bona col.locació i molt de caràcter fan fer que en dos cornes l’equip es fiques amb un 2-0 favorable que ja va ficar el partit coll amunt al equip visitant.
Antonio va fer l’1 a 0, un gol de autèntic davanter, desviant un remant de Palles i despistant al porter, que va fer l’estàtua. I als pocs minuts, en un altre corner la Riera és va marcar el segon en pròpia porta.
A la segona part més del mateix, bona col.locació, molt de moviment i l’equip visitant, tot i ficar-hi molta pressió, només va fer que veure con era superat per un equip que esta demostrant partit a partit que aspira a tot en el seu primer any.
Tot i que La Pobla va fer 6 canvis no va baixar la intensitat i en una bona jugada de combinació, Xavi Sardà va demostrar que te confiança i que conserva tot el seu talent futbolístic tot i la seva inactivitat i va fer el 3-0 en un xut creuat.
A destacar també la defensa d’aquest equip, que un altre partit deixa la seva porteria a zero i on dia a dia, el porter va agafant confiança i atura les poques pilotes que li arriben i fa sortides de molt merit.
Pollo va ser expulsat del partit amb vermella directe (crec que per donar-li records a algun familiar de l’àrbrit!!) i tot i no ser una cosa positiva, li va servir per endur-se una gran ovació, com la que es van emportar jugadors veterans que ja havien jugat amb la Pobla fa uns anys com Sardà i Palles.
No puc anomenar a tots els jugadors i entrenadors cada setmana, sempre fan un gran esforç per l’equip, però si que com a company i com a capità, puc dir que és un luxe jugar amb tots vosaltres! Els jugadors, els entrenadors, la directiva, l’ambient que hi ha al vestuari, l’afició.. tot, fan que pugui gaudir del futbol com feia anys que no ho feia.
SIMPLEMENT, GRÀCIES!!
